«L’educació com a pràctica de la llibertat» Ensenyar a transgredir (Bell Hooks, 1994).
Aquest 8M, des de Doble Via, volem posar llum sobre el motor imprescindible en la nostra lluita per la igualtat: l’educació.
Tal com defensa Bell Hooks, l’educació no és només transmissió de coneixement; pot ser també una eina per qüestionar el que sembla natural i ampliar les possibilitats de qui som i de qui podem arribar a ser.
Des de ben aviat aprenem, i la majoria de vegades sense adonar-nos-en, què s’espera de nosaltres. Ho fem a través de missatges subtils que apareixen a l’escola, a casa, en els jocs, en els contes o en comentaris quotidians. Missatges que sovint reforcen rols fixos: qui cuida, qui lidera, qui parla més fort o qui escolta més.
Per això, és fonamental recordar que la igualtat comença amb l’educació.
I aquí la coeducació juga un paper clau: educar infants des d’una mirada que qüestioni els estereotips de gènere i obri camins perquè cada persona pugui desenvolupar-se sense límits imposats.
Educar en igualtat no significa esborrar les diferències individuals, sinó ampliar possibilitats.
Per exemple, que una nena pugui imaginar-se científica, mecànica o presidenta sense que ningú li digui que “això no és per a ella”. De la mateixa manera, que un nen pugui aprendre a cuidar, expressar emocions o demanar ajuda sense sentir que és diferent o que no li pertoca.
Diverses investigacions mostren que els estereotips de gènere apareixen molt aviat. Un estudi publicat el 2017 a la revista Science va trobar que, als 5 anys, nenes i nens creuen per igual que les dones poden ser “molt, molt intel·ligents”. Tanmateix, només un any després, moltes nenes ja comencen a associar la “brillantor” més amb els homes que amb les dones, i mostren menys interès per activitats descrites com “per a persones molt intel·ligents”.
Resultats com aquests ens recorden fins a quin punt les expectatives socials influeixen en com els infants imaginaven les seves pròpies capacitats i possibilitats.
Per això, quan parlem d’igualtat, parlem també de responsabilitat col·lectiva: del que ensenyem, del que permetem i també del que qüestionem.
Perquè educar en igualtat no és només una qüestió de justícia: és una manera de construir una societat més lliure per a tothom.
Quins missatges estem transmetent avui a les generacions que creixen?