El privilegi de la salut mental
L’accés a la salut mental és un privilegi. Ens trobem amb un panorama desolador marcat per la situació de precarietat laboral, les dificultats que tenen els joves per emancipar-se i poder fer el seu projecte de vida, i amb els efectes que tot això té per la nostra salut mental. Anar al psicòleg/a és doncs un luxe que molts d’ells/es no poden permetre’s ja que, abans, han de fer front a altres necessitats. M’ho trobo constantment a l’assessoria psicològica per a joves on treballo, en la qual em verbalitzen coses com: fa molt de temps que volia venir, m’agradaria anar al/la psicòleg/a però no m’ho puc permetre… L’acompanyament psicològic ha de ser accessible per tothom i no pot dependre de la capacitat econòmica individual, sinó volem que es continuïn perpetuant desigualtats entre qui pot permetre’s una atenció psicològica privada i qui no.
El sistema de salut mental públic
El sistema de salut mental públic està desbordat i no hi ha suficients professionals per poder atendre la demanda real que existeix. Contràriament, tenim molts professionals formats i qualificats per fer front a aquesta situació esperant a que el sistema de salut pública es posi les piles en aquesta matèria. En contrapartida, el consum de psicofàrmacs per tractar l’ansietat, la depressió i problemes de son augmenta… S’acompanya el símptoma però no a la persona, i la sobremedicalització silencia a una societat que demana a crits ser escoltada. Segons l’OMS, la meitat de tots els trastorns de salut mental en l’edat adulta comencen abans dels 14 anys, però en la majoria dels casos no són detectats ni tractats.
Mentre el govern estatal no fa una aposta real per invertir en Sanitat pública i Salut Mental, què més podem fer? Sobretot arran de la pandèmia, des d’alguns ens locals s’està apostant per incorporar als serveis de joventut punts d’atenció psicològica per als i les joves del municipi. L’objectiu d’aquests tipus de serveis és accedir i acompanyar als i les joves en fases incipients, abans que el malestar psicològic s’agreugi o es converteixi en un problema de salut mental més greu, orientant-los a través d’hàbits, dinàmiques i pràctiques adequades a la seva situació personal, per fomentar un desenvolupament saludable.
Societat
Vivim en una societat adult-centrista, on moltes vegades deixem de banda l’adolescència i la joventut com l’etapa vital en la qual estem construint la nostra identitat com a persona adulta. És especialment per això que la població jove requereix serveis preventius d’acompanyament i escolta. Espais d’expressió, on poder parlar lliurement del que senten i els passa, del que necessiten, de com estan, amb la família, amb els amics/gues, la parella, amb ells/es mateixos/es. Un espai extern on poder parlar, de com estan a l’institut, dels dubtes que tenen, de les seves inseguretats, de com estan a casa o fora d’ella.
En definitiva, generar espais, individuals i grupals, d’atenció i acollida de totes aquestes necessitats. Facilitar a la persona jove espais, públics i gratuïts, de relació amb professionals de la salut mental en una etapa de canvi on també necessiten referents de benestar emocional que els orientin en aquest camí de transició cap a la vida adulta.
Estefanía Moreno
Psicòloga i treballadora de Doble Via, sccl
Responsable del programa Escolta Jove de Cerdanyola del Vallès