Desenvolupar els projectes culturals d’un barri és, sovint, una tasca molt gratificant. Les activitats que s’organitzen poden variar enormement d’un barri a un altre, tot i que aquests estiguin separats per un sol carrer. Això es deu a la mateixa idiosincràsia del veïnat que el forma, que li dona la identitat i el tret diferenciador. Aquest esdevé, doncs, el primer repte a superar a l’hora de dinamitzar els actes culturals de proximitat.
La coneixença de la comunitat és vital per a determinar l’èxit o el fracàs de l’activitat que es vulgui desenvolupar, i això requereix un esforç per part de la persona o persones dinamitzadores per socialitzar amb els diferents sectors de la població que conformen el barri en qüestió. Així doncs, aquest tipus de cultura demana de cert temps per determinar el que necessita la comunitat i el que millor pot funcionar abans de començar a treballar en el projecte cultural en si.
Per altra banda, al contrari que en els grans esdeveniments culturals, la cultura de barri obre la porta a una participació ciutadana activa, donant l’oportunitat a la comunitat de deixar de ser merament espectadora per convertir-se en la protagonista. La persona responsable de l’acte cultural ha d’esdevenir, doncs, mediadora de la comunitat, assegurant-se que totes les participacions siguin tingudes en compte, dins les possibilitats i els recursos disponibles. Sens dubte, ens trobem davant d’un dels majors reptes d’aquest tipus de cultura, ja que la diversitat d’opinions i, de vegades, les disputes veïnals, poden desdibuixar l’objectiu col·lectiu del projecte si no hi ha un bon lideratge.
Tanmateix, no podem oblidar que un bon projecte pot no veure mai la llum a causa de les mancances econòmiques o infraestructurals. Els agents implicats en aquests projectes acostumen a fer mans i mànigues per aconseguir subvencions de tota mena, buscar patrocinadors o recaptar diners organitzant rifes, venent diferents productes o posant una barra de bar.
És cert que, durant els últims anys, els pressupostos en cultura han anat augmentant progressivament. Per exemple, el Departament de Cultura de la Generalitat compta enguany amb 566 milions d’euros, representant l’1,7% del pressupost global, un 0,6% més que fa tres anys. Així mateix, la cultura de proximitat a poc a poc va aconseguint més recursos, com és el cas de l’ampliació del pressupost de la Generalitat per a la cultura comunitària i transformació social, així com per la línia de subvencions per a espectacles d’arts en viu als municipis de fins a 2.000 habitants. Tot i això, les desmesurades diferències pressupostàries i de recursos, tant materials com humans, entre les grans produccions culturals i les de petit format són una bona mostra de tot el camí que falta encara per recórrer.
Finalment, però no menys important, el ressò mediàtic de la cultura de barri sovint queda relegat a un segon pla. La falta d’atenció dels mitjans de comunicació deixa aquests esdeveniments en una invisibilitat que contrasta amb la seva importància per a la identitat cultural de la comunitat, la cohesió social i la preservació de les tradicions locals. Moltes vegades, els mateixos veïns i veïnes han de recórrer a les xarxes socials per difondre les notícies i esdeveniments, i arribar a més gent. Malgrat que aquestes plataformes són una eina valuosa, la cobertura i el suport dels mitjans de comunicació tradicionals serien fonamentals per garantir que aquestes iniciatives culturals tinguin l’impacte i el reconeixement que mereixen.
Tot i que la cultura de barri afronta nombrosos reptes, la dedicació i l’esforç invertits contribueixen a enfortir el teixit social i a donar vida a la comunitat, fent que cada projecte i esdeveniment cultural tingui un impacte positiu, creant espais de trobada i interacció que reforcen el sentiment de pertinença i identitat col·lectiva.
Mercè Andrés, equip de Cultura i Comunitat a Doble Via Cooperativa.