L’adolescència i la joventut són etapes de canvi i noves oportunitats i, com tot canvi, aquest produeix cert grau de malestar emocional pel propi procés de desenvolupament.
Les persones joves, fins al moment, tenien de referent la família i altres adults propers, però aquests perden valor i deixen de servir com a guia i suport. És en aquest moment que cerquen nous referents i els seus iguals, altres persones joves, passen a ser les figures més importants a les seves vides. És aleshores quan han de trobar el seu espai, el seu rol dins del nou grup de referència i construir una nova identitat o, com a mínim, incorporar nous matisos amb els que definir-se. Tot aquest procés, genera inseguretat i angoixa, ja que tenir clara la teva identitat i el teu lloc al món és fonamental per sentir-se segur, vàlid i estimat.
El malestar emocional
El malestar emocional, doncs, és normal pel moment vital que viuen però pot accelerar, causar o esdevenir una dificultat afegida als trastorns en salut mental. Per exemple, la pressió pels estudis, l’època d’exàmens o l’inici de la trajectòria laboral són moments de risc per l’aparició de quadres d’ansietat o depressió.
L’OMS recull a l’Informe sobre salut mental del 2022 que aproximadament 1 de cada 8 persones pateix un trastorn mental i fins al 50% dels trastorns que afecten als adults s’inicien abans dels 18 anys. Els trastorns amb més prevalença són l’ansietat i la depressió i, en adolescents concretament, són els trastorns d’ansietat. A més, a Catalunya, la principal causa de mort per les persones entre 15 i 34 anys és el suïcidi (dades del Registre de mortalitat de Catalunya, 2020).
La preocupació per la salut mental està vivint un moment àlgid i si volem donar una resposta efectiva, és important tenir en compte el que indiquen aquestes dades, que la joventut és un moment clau per poder fer una bona intervenció. Però…
Com poder evitar arribar a aquestes dades alarmants?
Per fer front a aquests problemes abans de que apareguin, és fonamental fer servir la prevenció com a estratègia bàsica d’acció. Hi ha prou evidències de que els programes de prevenció funcionen i produeixen beneficis importants en la salut de les persones i la societat (Hosman i Jané-llopis,1999).
I de què parlem quan parlem de prevenció? Es tracta de millorar la qualitat de vida de les persones i el seu desenvolupament creant unes condicions individuals, socials i comunitàries òptimes. L’enfoc de les estratègies preventives és centra en la reducció dels factors de risc i la promoció de factors protectors. L’objectiu principal és la reducció de la prevalença o incidència del problema i la millora del benestar, en aquest cas, el benestar emocional.
A més a més…
Quan parlem de prevenció en salut mental, també hem de tenir en compte que és un concepte global, que afecta i es veu afectada per totes les dimensions de la vida de les persones. Els problemes de salut mental no es distribueixen uniformement, sinó que depenen d’alguns determinants socials i factors de vulnerabilitat o desigualtat. El benestar emocional no només depèn de l’individu i les seves relacions sinó que l’entorn dicta les oportunitats i dificultats que s’hi troba la joventut i tots els reptes i oportunitats (educació, laboral, emancipació, participació social, cultura, etc) estan lligats a la salut mental i emocional. Per tant, en les estratègies de prevenció hem d’incloure totes aquestes esferes de la vida de les persones joves amb l’objectiu vetllar pel benestar emocional i l’acompanyament vivencial de les persones joves
Finalment, tenint en compte la situació actual de saturació del sistema de salut pública i, concretament, dels centres de salut mental públics, la prevenció ens aporta un altre benefici important: la descongestió de les llistes d’espera. Sembla coherent pensar que, si actuem abans de que la situació sigui crítica, no caldrà que molts d’aquests usuaris utilitzin aquests serveis. També podrem mitigar símptomes, reduir les recaigudes i evitar la cronicitat d’alguns problemes i, en definitiva, la prevenció pot ajudar a que el sistema no es desbordi.
Cristina Luque
Psicòloga i treballadora de Doble Via Cooperativa, SCCL
Responsable del programa Escolta Jove de Mollet del Vallès
Bibliografia
Direcció General de Planificació en Salut. (2020). Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2020.
Hosman C. i Jané-llopis E. (1999), The evidence of health promotion effectiveness: shaping public health in a new Europe. Political Challenges 2: Mental Health, Brussels.
Organització Mundial de la Salut. (2022). Informe mundial sobre salud mental: Transformar la salud mental para todos.